Identidades, cine y educación

El cinema proporciona coneixement i està connectat de forma essencial amb l'educació perquè és una via bàsica d'acostament al món. En la pantalla apareixen personatges de cció amb personalitats denides que ens emocionen com a espectadors i amb els quals ens hi podem identicar però el cinema intervé també en la construcció d'identitats, la majoria de les vegades facilitant els mecanismes d'integració de l'individu a la societat però d'altres reforçant els trets de les persones i el seu dret a la diferència ns i tot per damunt de la pressió social. La identitat d'aquests personatges ens ajuda a comprendre la gran diversitat i complexitat de la identitat humana. Els professionals de l'educació no poden estar al marge de la reexió sobre aquest caràcter formatiu del cinema, en el seu sentit més profund, de la personalitat humana. Per descomptat, l'escola ha de preparar als alumnes perquè adopten una visió crítica de la cultura audiovisual. És també una tasca ineludible la lluita contra els estereotips, que contribueix a difondre la pantalla i sota la força dels quals vivim. Així doncs, l'escola ha de viure atenta a aquests dos pols del cinema com a formador i deformador de la nostra personalitat, del cinema com a gènesi de la consciència de la nostra identitat i com a responsable de l'alienació d'aquesta. És al voltant del cinema com ajuda o impediment a una plena identitat personal que gira aquest nou volum de la sèrie Didàctica de la Pantalla, expressió del grup d'innovació didàctica espaiCinema de la Universitat de València. La reexió sobre cinema, educació i identitat va dirigida a professionals i estudiants d'educació i és d'interès també per a qualsevol persona que desitge aprofundir en la comprensió de la humanitat.