L’esmorzar peripatètic de l’home del bigoti, l’estrany ritual de la màquina d’escriure (i la fascinació per aquell clinc que fa perdre l’oremus), l’excursió (o travessia) a l’hort de l’avi, aquell amor atàvic pel terròs, la festa desfermada per la primera dent apareguda... Infant dels grans narra un dissabte qualsevol a casa d’uns pares novells que no són qualssevol i una menuda de vuit mesos que no para quieta. La percepció privilegiada de l’infant transporta el pare i la mare als respectius paradisos de la memòria i a valorar algunes minúcies amb uns ulls que tothom ha lamentat alguna vegada haver perdut |