«Joan Carles. Sempre l’he trobat un nom ordinari i sense cap interès. Abúlic com una model de passarel·la. Una merda de nom dels que no t’ajuden precisament a ser el tio més popular de la classe. (...) Per això, des que vaig tornar dels Estats Units, tot just fa una setmana, em faig dir Jeici.» Així s’expressa l’adolescent J. C. Morel: directe i capriciós, malcontent amb tot, intransigent amb tothom, malparlat si cal, individualista, convençut del que diu i alhora totalment insegur, insolent amb els adults... Amb L’observador de núvols Marc Capdevila aconsegueix un retrat esplèndid d’unacerta joventut actual, però amb un batec intemporal, de rebel·lia juvenil eterna. El Jurat del premi Pin i Soler n’ha destacat «la força de la veu narrativa» i la «riquesa de registres» en una «creació molt personal» |