Palma en vers

Des dels temps dels nostres patriarques de la Renaixença i de Costa i Llobera, Palma ha estat l’escenari d’escenes històriques i de llegendes contades en vers. Amb Joan Alcover, Palma és el rerefons elegíac de l’esquinç vital. Rosselló-Pòrcel trenca en mil bocins aquesta ciutat de formalització clàssica amb el fantasmagòric “Auca”. Darrere ells, una llarga cadena de poetes han posat en forma de vers la seva Palma. Per a alguns d’ells, com Josep Maria Llompart o Bartomeu Fiol, la ciutat ha estat un motiu recurrent. Poetes de fora (Carner, Espriu, Estellés) també hi han guaitat. Ells i molts d’altres, autors de poemes i cançons que arriben fins a avui mateix, construeixen el mosaic d’una urbs de mil cares: la Palma del centre històric i la perifèrica, la renouera i la íntima, la que preserva l’encant del passat i la tacada per les lletjors del món d’avui, la banyada de claror mediterrània i la que cal passejar de nit.