Per la llengua pròpia

El català és una llengua romànica, com l’italià, el francès o el castellà i, com aquests, presenta una estructura unitària, codificada, que serveix de mitjà de comunicació, d’òrgan administratiu, de vehicle literari i d’instrument científic. Al costat d’aquesta vessant, té un paper cabdal la llengua històrica, conjunt de maneres de parlar, condicionades per la història, la geografia, la societat i la força interna del sistema, que esdevenen un model vari, policrom, multiforme, arrelat a la terra, amb aromes d’antigor, inquietuds renovadores i perfil de dialectes.
Aquest llibre s’esforça per descriure’n les característiques, els mecanismes, els seus avatars i les relacions entre si, aspectes que són il·lustrats amb quadres sinòptics, síntesis, mapes i exercicis de control. Una part introductòria aclareix conceptes sobre el canvi lingüístic i la relació amb la llengua estàndard, que són bàsics per a valorar les mera velles de les varietats dialectals.
Una obra que combina el rigor científic, aposentat en una bibliografia substancial, amb una voluntat didàctica, que fa planers i entenedors els seus continguts.