Sense llambordes

Un camí sense llambordes. Al final, una casa on viuen dues persones. Hostatgen una visita del passat... Aquest volum ens mostra l'aroma de l'espígol i de la incomunicació. El suau tacte d'un cos en moviment ballant amb l'aire, d'una banda, i la fredor dels barrots d'una presó, d'una altra. El gust agredolç dels besos que es fan des dels ulls, però que no arriben als llavis, i el tast amarg de les píndoles que pretenen curar la demència. Com a música de fons, el soroll de la mar, un piano i un violí. I al cel, la presència còmplice de la lluna, que guaita per la finestra per a empeltar d'argent aquesta estança llòbrega, habitada per tres ombres i un mocador fúcsia que no sap ballar