Solo se pierde lo que se guarda

Només es perd el que es guarda és la ficcionalització d’uns fets que van ocórrer, en la seua major part, durant els mesos que Antonio Machado va estar a València. Ens hem permès algunes llicències que no es corresponen amb la realitat històrica, però que ens permetien donar-li més dramatisme a les escenes del text. Un exemple clar es troba en les escenes que hem situat en Vil·la Amparo (Rocafort), on va viure tota la família Machado. Els grans absents en aquells dies van ser Manuel Machado i la seua esposa Eulalia Cáceres. De la mateixa manera no va ser a València on les filles de Josep i Matea es van acomiadar dels seus pares, sinó que elles els acompanyarien fins a Barcelona, on passarien gairebé un any. L’entrevista que apareix en l’escena tercera pren alguns paràgrafs de l’apareguda en Fragua Social el 19 de desembre de 1936. El text que llegeix Juan Gil Albert a l’escena cinquena és un extracte d’un passatge de la seua Juan de Mairena (Miscel·lània Apòcrifa. Parla Juan de Mairena als seus alumnes). El text es va publicar per primera vegada en Hora de España, nº 14, febrer de 1938. Amb la idea d’homenatjar a tants i tants afusellats durant la dictadura, ens hem permès la llicència de modificar la data de l’afusellament de Timoteo Mendieta que es va produir el 15 de novembre de 1939. A l’endemà va ser llançat a la fossa comuna número 2 del pati 4 del cementiri de Guadalajara juntament amb altres 21 assassinats més. Timoteo Mendieta va ser enterrat a Madrid el 2 de juliol de 2017. Amb tot, esperem que els lectors ens perdonen aquestes llicències i entenguen que, abans de res, volíem homenatjar Antonio Machado i tants i tants republicans que van haver de fugir per les seues idees polítiques. I a aquells que, lluitant per la llibertat, van perdre la seua vida.