Solo se pierde lo que se guarda
homenaje a Antonio Machado = Només es perd el que es guarda : homenatge a Antonio Machado
Disponible bajo pedido
NomĂ©s es perd el que es guarda Ă©s la ficcionalitzaciĂł d’uns fets que van ocĂłrrer, en la seua major part, durant els mesos que Antonio Machado va estar a València. Ens hem permès algunes llicències que no es corresponen amb la realitat històrica, però que ens permetien donar-li mĂ©s dramatisme a les escenes del text. Un exemple clar es troba en les escenes que hem situat en Vil·la Amparo (Rocafort), on va viure tota la famĂlia Machado. Els grans absents en aquells dies van ser Manuel Machado i la seua esposa Eulalia Cáceres. De la mateixa manera no va ser a València on les filles de Josep i Matea es van acomiadar dels seus pares, sinĂł que elles els acompanyarien fins a Barcelona, on passarien gairebĂ© un any. L’entrevista que apareix en l’escena tercera pren alguns parĂ grafs de l’apareguda en Fragua Social el 19 de desembre de 1936. El text que llegeix Juan Gil Albert a l’escena cinquena Ă©s un extracte d’un passatge de la seua Juan de Mairena (Miscel·lĂ nia Apòcrifa. Parla Juan de Mairena als seus alumnes). El text es va publicar per primera vegada en Hora de España, nÂş 14, febrer de 1938. Amb la idea d’homenatjar a tants i tants afusellats durant la dictadura, ens hem permès la llicència de modificar la data de l’afusellament de Timoteo Mendieta que es va produir el 15 de novembre de 1939. A l’endemĂ va ser llançat a la fossa comuna nĂşmero 2 del pati 4 del cementiri de Guadalajara juntament amb altres 21 assassinats mĂ©s. Timoteo Mendieta va ser enterrat a Madrid el 2 de juliol de 2017. Amb tot, esperem que els lectors ens perdonen aquestes llicències i entenguen que, abans de res, volĂem homenatjar Antonio Machado i tants i tants republicans que van haver de fugir per les seues idees polĂtiques. I a aquells que, lluitant per la llibertat, van perdre la seua vida.