Àngel meu, foteu-me!

La vespra de sant Pere de l’any 1569, Serafí Centelles, que fins feia ben poc havia estat curador del comte d’Oliva Pere de Centelles, de qui era parent, va conéixer el jove Joan Baptista Aviego, fill d’un sucrer segurament originari de Gandia. Es varen conéixer en la taverna de Paulo Besalduch. El noble convidà el jove a menjar i beure. La cosa no hauria passat d’una troballa freqüent i cortesa, a la València del XVI, si no hagués estat que des d’aquell moment s’originà tot un seguit d’estratègies per part de don Serafí amb la finalitat de mantenir relacions sexuals amb el jove, que treballava d’escrivent i feia d’aprenent de notari. Aviego, que necessitava uns diners per desempenyorar una peça de roba, va accedir a acompanyar el noble als banys de les Torres, sense saber —o potser sí— quina era la intenció última del Centelles. Uns dies després, el jove Aviego denunciava el noble per intent de pràctiques sodomítiques i s'iniciava el procés davant la cort de la Reial Audiència, que es conserva ara a l'Arxiu del Regne de València. Per les pàgines del document van desfilant, a més dels actors principals, uns altres personatges secundaris que declaren el que varen veure i que aporten —com els mateixos Serafí i Joan Baptista— una gran riquesa de detalls, no tan sols sobre l'afer sexual contra natura que es volia jutjar, sinó també sobre el món que els envoltava. A més, es pot veure clarament com era valorat pels fiscals i per altres testimonis aquell fet que desencadena la situació davant la justícia i, finalment, planteja una sèrie d'interrogants que només són resolts a través d'hipòtesis en alguns casos.
La riquesa dels processos criminals conservats als nostres arxius és incommensurable i, davant temes com els que afecten la sexualitat divergent de la norma, són fonts extraordinàries per entendre com cada època es va mirar tot allò que s'apartava de la cànon establert per la llei i la religió. En el present volum, Vicent Josep Escartí s'acosta des de la documentació a estudiar el cas del procés per sodomia que va ser incoat per Joan Baptista Aviego a Serafí Centelles, el 1569, davant la Reial Audiència. Escartí, catedràtic de literatura catalana medieval i moderna de la Universitat de València, porta endavant, des de fa uns anys, un projecte personal d'edició i estudi de la documentació que es conserva en relació a casos contra sodomites i que, per no haver estat jutjats per la Santa Inquisició sinó per instàncies civils, va ser redactada en la llengua del país i esdevé un testimoni únic en algunes ocasions per conèixer una part de la societat que, per les seues opcions sexuals, ha quedat ben sovint marginada dels llibres d'història. Aquest treball d'Escartí s'uneix a d'altres que ell mateix ja ha publicat en format d'article, i forma part dels que, des de diferents perspectives, van eixint a la llum fruit de la investigació en els darrers anys.