Dues o tres coses que mai no sé d'ella

“El teu somriure em recordarà aquella nit, quan et vaig trobar al racó més amagat d’aquell tuguri de Budapest, mentre un acordió ens feia grinyolar els pensaments. Arribo a creure que mai abaixares d’aquell tren a la freda estació de Miranda i que feres amb mi tot el camí que corre a tocar de l’Ebre. Li canvio el nom a la teua filla que durant uns segons hem engendrat entre els dos. Aquella vegada també fóres rossa...” (“Calidoscopi”)
La narració continua, però l’espai de la contracoberta és limitat. Per seguir, haureu d’obrir el llibre allà on us vingui de gust. Potser vora l’Ebre, potser a Budapest.