Escomeses

Escometre, com anar a la batalla, aquí i allà, la guerra com a fons.
Escometre, com saludar, conversar, l’amistat i l’amor com a tema.
Així doncs, es poden organitzar les escomeses en dues direccions oposades, contradictòries, com si hi hagués una solució de continuïtat entre la pau i la guerra, l’amor i la violència, l’empatia i la indiferència, la poesia i el terror.
Entre l’amor i la mort sempre s’ha jugat una partida transcendental amb la lletra com a metàfora de la vida.
Car d’aquestes escomeses —lluitant en el temps i en l’espai— germina l’únic discurs capaç d’atènyer el punt de confluència on s’aboleix l’adversitat.