Històries de lluna vella

Al poble de Benià la lluna hi marca el ritme de la vida. Sempre lamiren per sembrar creïlles o faves, o per trascolar el vi, per comprar una nevera o una moto o per iniciar un festeig o fer testament. La lluna vella és garantia de bona collita o esperança de vi ben equilibrat, saborós i cristal·lí. Abans d’iniciar cap peripècia, els benianers se n’asseguren el resultat amb l’influx benèvol de la lluna vella i, si cal, també encenen llums a les animetes dels difunts i s’encomanen a tots els sants. El pleniluni és dissortat, inquietant. Cal defugir sempre que es puga la llum pàl·lida de la lluna, el sol de migdia i el vent de mestral. Després de l’èxit de Les espines del peix, Josep Colomer retorna a l’universliterari de Benià per tal d’acostar-nos a uns relats que sovint prenent la forma de rondalla i que conjuguen la ironia i una gran capacitat expressiva