Paradisos oceànics

Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut, i durant tres anys es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora. Des que era una nena, llegia d’amagat a la biblioteca del seu avi: amb el poble no en tenia prou. Escapava d’una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes per convertir-la en una senyoreta com cal