Támiris i els jacints

Després de La lenta digestió de les crisàlides, el seu primer llibre, Lluís Lucero Comas ja tenia clar que el següent es diria Tàmiris i els jacints. No era un simple caprici: entre els poemes no inclosos en la primera selecció s’hi intuïa un fil temàtic comú que, amb el temps, ha anat prenent cos en aquest nou recull. L’amor i el desig, els temors i els dubtes, les petites alegries i els capteniments que deixen marca. Tot allò que, entre el plaer i la ferida, construeix la identitat de qualsevol.