Canvis polítics i qüestió religiosa

Acabada la guerra civil, el mateix 1939, la Santa Seu va manar fer una enquesta a tots els bisbats que durant el conflicte havien quedat en la zona republicana. D’una banda, es tractava d’esbrinar allò que havia succeït durant el període que anava des de la proclamació de la República (abril de 1931) fins la implantació de la dictadura franquista. De l’altra, demanava una avaluació de les seves conseqüències: humanes (especialment les víctimes de la repressió revolucionària), espirituals (sobre la conducta dels catòlics en particular i de la població en general) o materials (destrucció d’esglésies o altres bens). L’enquesta contemplava el conjunt del bisbat i cascuna de les seves parròquies. Són aquestes darreres respostes, elaborades pels sacerdots encarregats d’aquestes parròquies, les analitzades en aquest llibre. El fet que de les 251 parròquies (no es contemplen les sis de la ciutat de Lleida) que tenia el bisbat, contestessin l’enquesta 238 converteix aquest document en una bona radiografia d’allò que pensava el clergat lleidatà sobre un període tan conflictiu i tenen un doble valor: allò que narren i com ho narren