Un cel de plom

Filla de pagesos del Priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d'ajudar, es va fer responsable sanitària d'una colònia de 182 nens. Amb ells va emprendre el dur camí de l'exili a França, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen, va conèixer l'infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits.
'Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.'