Josep Pujol, "Boquica"

El 23 d’agost de 1815, al castell de Sant Ferran, de Figueres, fou penjat a la forca Josep Pujol i Barraca. Boquica, com era conegut pels seus coetanis —amics i enemics—, havia nascut a Besalú feia 36 anys i havia estat traginer de professió fins al moment de començar la Guerra del Francès. Passà a combatre a favor de les tropes napoleòniques i actuà com a bandoler, sobretot per les terres de la Garrotxa. Joan López i Josep Riu situen el personatge en el context de la Guerra del Francès i analitzen com aquest conflicte afectà el seu poble i rodalia. Aquesta biografia posa els autors als antípodes de la bibliografia d’exaltació de la Guerra del Francès pròpia del segle XIX. D’una visió plena d’elements romàntics i d’esperit èpic, passen a la zona fosca de desercions, traïcions, col·laboracionisme, bandolerisme... en ocasions més tràgica que la història novel·lada.