Gelabert, Joseph
Institut d'Estudis Catalans, 2019
(Biblioteca filològica ; 85)
648 p. 24 cm.
9788499654683
Consultar disponibilidad en
L’estudi filologicohistòric que ara presentam es refereix al manuscrit Vertaderas traçes del Art de picapadrer, del mestre d’obres Josep Gelabert, natural de Mallorca, i és datat el 7 de maig de 1653, quan l’autor tenia només trenta-un anys d’edat. Es tracta del manuscrit d’estereotomia més antic escrit en llengua catalana. L’obra conté cent trenta-sis traces amb l’explicació corresponent i s’organitza en dues parts. La primera part inclou cinquanta-dues traces i hi trobam: una escairia, diverses figures en què es presenten diferents tipus de representacions geomètriques, arcs, pilars, portals, finestres, calderes, caragols, ons, voltes, girants de claustre, bombarderes i colls de pou. La segona part conté la resta de traces (de la 53 fins a la 136) «ab la qual sa demòstran las trases biaxes y de major mestransa», on trobam: arcs, portals, revolts, petxines, finestres, bombarderes, escales, naies, voltes, cimboris, capelles, caps d’església, un tercerol, el mode de trobar tres punts amb un redó, el mode de trobar el punt de qualsevol cintell, el mode d’encollir una cornisa i el mode de traçar una cornisa per un rost. El manuscrit del mestre d’obres Josep Gelabert comença amb un pròleg de l’autor i una còpia de les setanta-tres Consuetuds o Ordinacions d’en Santacília, sobre les servituds de les cases i honors que s’aplicaven a Barcelona en el segle XIV.
Tweet
