A través de los muros

En el moment que enviem aquest llibre a impremta, l'Exèrcit israelià prepara el seu atac terrestre sobre la Franja de Gaza, que ha promès devastador com a represàlia contra l'ofensiva de les milícies de Hamàs sobre el seu territori. Sabem que Israel no trobarà a Gaza un exèrcit, sinó un sistema de guerrilla que es recolza en el seu immillorable coneixement del terreny i en una extensa xarxa de túnels. Es desconeix, però, si aquesta vegada les tropes israelianes replicaran la insòlita estratègia militar a què van recórrer en el passat, durant prop d'una dècada, coincidint amb la Segona Intifada. Aleshores, els atacs contra ciutats palestines es van orquestrar mitjançant el desenvolupament d'una tàctica absolutament inèdita: en lloc de progressar per les tortuoses vies dels diferents barris o campaments de refugiats, els soldats avançaven passant de casa a casa, travessant murs, terres, sostres, salons, habitacions i cambres de bany, sense trepitjar mai els carrers. Així, transformant completament el concepte d'espai (transfigurant l'interior a l'exterior i viceversa), es protegien del punt de mira dels combatents palestins i convertien les llars dels civils, de manera traumàtica i humiliant, en el veritable camp de batalla. Però com va concebre l'alt comandament militar israelià una idea semblant? La tàctica militar de la "geometria inversa", complementada amb conceptes com el d'"intel·ligència d'eixam", "atac desjerarquitzat" o "xarxes policèntriques", va ser creada per una sèrie de generals israelians que van intentar apropiar-se de les propostes de pensadors crítics i llibertaris radicals com Gilles Deleuze, Fèlix Guattari o Guy Debord, donant lloc a un esgarrifós gir postmodern que pretenia reinventar la guerra urbana fent de les seves tropes una mena de "guerrilla invertida".