Benedicto XIII

Pedro Martínez de Luna, Benet XIII, el Papa Lluna. Tres maneres diferents de nomenar un mateix personatge que ha passat a la història com l'obstinació personificada per la fermesa de les seves conviccions davant de Roma. Pocs coneixen la veritable dimensió de qui realment va ordir la unificació territorial d'Espanya que veuria la llum amb els Reis Catòlics. Una figura intel·lectual, política, religiosa i fins i tot guerrera (perquè la guerra, com en qualsevol altre mandatari del segle XV, seria fonamental en el seu pontificat) en el pensament i l'obra del qual observem l'estela del projecte que l'Ordre del Temple va dissenyar per a la cristiandat occidental. Custodi del sant Grial, posseïdor de tota una armada naval, precursor dels Borgia i valedor dels Trastámara, Benet XIII va protagonitzar l'apassionant història de la resistència del papat d'Avinyó davant Roma durant el Cisma i va fer de la vila castellonenca de Peníscola el centre de les mirades d'Espanya i del món. La seva personalitat, el seu profund ideal i els seus dots estratègics el van convertir en una temible amenaça per als seus adversaris (als quals va anar veient morir un per un fins a Martí V) i en un nom familiar i popular entre la gent. El seu llegat, avui difuminat, s'expandeix per mil senders i el dibuixa, juntament amb les cròniques, com el personatge potser més determinant de la Baixa Edat Mitjana a tot Occident.