Cartas escogidas (1888-1922)

Marcel Proust va ser, des de la més tendra joventut fins a la seva mort el 1922, un corresponsal meticulós i prolífic: va escriure a familiars, família, amics, defensors de la seva obra i fins i tot als seus majors detractors. En els milers de cartes que va enviar, en què el registre i l'estil s'adapten magistralment al receptor, tracta temes molt variats, records i confessions íntimes, impressions sobre lectures, negociacions amb els seus editors, comentaris sobre l'actualitat política, que esbossen, de forma subtil, molts dels episodis i motius dels quals es nodriria la seva obra magna, A la recerca del temps perdut. Aquesta selecció reuneix prop de dues-centes cartes escrites per Proust des de l'adolescència fins als darrers dies, i ofereix així un retrat vívid de l'escriptor, el seu món i el seu temps. El lector té entre mans una fascinant guia de lectura per a una obra cimera de la literatura europea en què l'escriptor, segons un admirat Beckett, "es descobreix a si mateix com a artista en el Temps creador i destructiu", com a testimoni privilegiat. del crepuscle d'una època i precursor brillant d'una altra de nova.