Cómo ganar el Giro bebiendo sangre de buey

El 1909 Itàlia era un país acabat de fer. Una de les idees més rocambolesques per acabar de quallar-va ser precisament el Giro, una desfilada de vampirs, saltimbanquis, llunàtiques, feixistes, partisans, pirates i caníbals que va passar rodant des dels Alps fins a Sicília davant la porta de milions d'italians. I els va unir al voltant de l'èpica, la tragèdia i la comèdia del ciclisme. Després de Plom a les butxaques, el seu llibre sobre el Tour de França, Ander Izagirre pedaleja en aquestes pàgines amb la bicicleta d'acer de Bottecchia per transportar una metralladora pels Alps i frenar els austrohongaresos, amb la bicicleta galàctica de Francesco Moser per fondre el temps. Tremola amb Charly Gaul i Johan Van der Velde, dos ciclistes nus que van travessar tempestes polars i van perdre el cap. Puja amb Marco Pantani fins a l'infern. Espera a Luigi Malabrocca, que es guanya la vida arribant sempre l'últim. Assisteix a les tremendes batalles de Gimondi contra Merckx, de Font contra Merckx, i a la més tremenda de totes: la de Merckx contra Merckx. Escolta a Florinda Parenti, que va guanyar el campionat d'Itàlia més difícil de tots. Es sorprèn amb Marino Lejarreta, davant el misteri de les muntanyes que de sobte desapareixen. Segueix la roda de Alfonsina Strada, Fiorenzo Magni, Vincenzo Nibali. I explica les aventures i malanances aquells dos, és clar, de Gino Bartali i de l'altre, com es deia, sí, aquest tal Fausto Coppi.