Corrientes subterráneas

Un matí, un gran toll a terra de la cuina, sigil·lós i inesperat, marca el començament d'una vida quotidiana de cubs i escombraries: una cosa incontenible de sobte s'ha desbordat sense remei a casa de Kirsty Bell. Sens dubte, un reflex de la fallida, de la llar trencada. Ara bé, aquesta aigua que flueix també explica la tumultuosa història de l'edifici on es troba el seu pis, un majestuós immoble del segle XIX a la vora del canal Landwehr de Berlín, assentat a l'Oest però mirant cap a l'Est, en un terreny inscrit indeleblement al trauma, al centre de grans metamorfosis històriques i de petits canvis domèstics. Les urgents goteres i filtracions que aguaiten la seva vida familiar desguassen, metafòricament, al canal que hi ha davant de casa seva ia la panxa sobre la qual es va erigir la capital alemanya. Quan el seu matrimoni s'enfonsa, Bell s'obsessiona amb la història del seu habitatge i de Berlín, la seva ciutat adoptiva i ciutat natal dels seus fills. Prenent el panorama des de la finestra com a punt de partida, recorre, com si es tractés d'una taula de salvació, a la vida dels diversos habitants de l'edifici, als textos de Walter Benjamin, Franz Hessel, Rosa Luxemburg o Gabriele Tergit, ia les protagonistes de les obres de Theodor Fontane, Maxie Wander i Rainer Werner Fassbinder per intentar mantenir-se a la superfície. D'aquesta indagació sorgeix una enlluernadora obra memorialística i de crítica cultural, a més d'una nova topografia, que aprofita els corrents subterranis, literaris i literals, per recuperar històries no explicades o oblidades -sobretot les de les dones- sota les capes narratives habituals de la gran metròpolis i reconstruir, juntament amb el passat aliè, també la pròpia vida. Humà, estimulant i commovedor, Corrents subterrànies és un retrat literari híbrid d'un lloc que advoca per lectures radicals de nosaltres mateixos, les nostres ciutats i les nostres històries.