De campesinos a franceses

Com es construeix una nació? Aquest revolucionari estudi d'Eugen Weber, publicat originalment el 1976 però mai traduït a l'espanyol fins ara, ofereix una resposta il·luminadora a aquesta pregunta a través del cas de França, considerat l'exemple més acabat d'identitat nacional perdurable al llarg del temps. Weber demostra que, cent anys després de la Revolució, milions de pagesos, que conformaven més de la meitat de la població, seguien portant les mateixes vides que els seus avantpassats, amb un contacte limitat i superficial amb la resta del país. A partir dels fets petits, dels detalls de les vides de la gent (el xoc lingüístic entre el francès i els diversos patois, les festes populars, el paper de la música, la lectura i la premsa, els usos de llit dels joves...), Weber dóna forma a una obra monumental i viva que va revolucionar la història social i dels nacionalismes. Descriu de manera amena, documentada i provocadora com a França va tenir lloc una autèntica crisi civilitzatòria a finals del segle XIX, a mesura que les idees i els costums tradicionals anaven sucumbint davant de les forces de la modernització. El ferrocarril i les carreteres van ser factors decisius, en acostar regions fins aleshores llunyanes i inaccessibles als mercats i centres principals del món modern. La producció industrial, per la seva banda, va fer redundants nombroses professions pageses i el creixent sistema educatiu ensenyava no sols l'idioma de la cultura dominant sinó també els seus valors, entre ells el patriotisme. A l'altura de 1914, França finalment era "La Patrie" de fet, i no només en nom.