El cementerio de los locos

Sent molt jove i en plena Guerra Civil, Tosquelles va treballar com a cap dels serveis psiquiàtrics de l'exèrcit republicà tractant soldats amb estrès posttraumàtic. Exiliat al final de la guerra, va ser capturat i traslladat com a presoner al camp francès de Septfonds, on va crear un centre psiquiàtric per servir els refugiats considerats "estrangers indesitjables" i afectats per patologies físiques i mentals. Un cop alliberat, va aplicar el seu mètode de treball conegut com a "psicoteràpia institucional" a l'hospital psiquiàtric de Saint-Alba n-Sur-Limagnole, inaugurant així una important etapa renovadora de la psiquiatria a França. Durant la Segona Guerra Mundial, quan als psiquiàtrics francesos van morir més de cinquanta mil malalts mentals d'inanició a causa de les polítiques del règim de Vichy, a l'hospital de Saint-Alban no només no va morir de gana cap intern, sinó que es va acollir a ferits de la Resistència i es va ocultar certs artistes perseguits, com el poeta Paul Éluard o Tristan Tzara. Al petit poble de Saint-Alban existien dos cementiris: el que limitava amb la comunitat psiquiàtrica, l'anomenaven "el cementiri dels bojos". Evelyn Mesquida recull els testimonis de diversos especialistes i persones properes a Tosquelles, gràcies als quals és possible perfilar la silueta humana i la identitat apassionant i complexa d'aquest personatge excepcional.