El derecho a soñar

Juan Manuel de Prada no ha vacil·lat a qualificar aquesta biografia dedicada a l'escriptora catalana Ana María Martínez Sagi (1907-2000) com "l'obra de la seva vida". No només per la seva ambició descomunal, sinó perquè és el resultat d'una obsessió que persegueix l'autor des de fa més de dues dècades, quan va publicar una novel·la titulada Les cantonades de l'aire, basada en el testimoni que Martínez Sagi, aleshores a les acaballes de la seva vida, li va transmetre. D'aquesta manera, aquella dona de talents plurals (poeta, reportera, esportista, pionera del feminisme...) va poder ser rescatada de l'oblit. Amb el temps, però, l'autor descobriria que aquell testimoni contenia algunes llacunes i inexactituds, algunes omissions conscients o involuntàries, alguns records fabulats o embellits. I llavors es va llançar a una investigació oceànica que l'ha ocupat mitja vida. Els descobriments que Prada va realitzar van ser molt més sucosos i apassionants (també, en ocasions, pertorbadors) del que mai no hagués sospitat; i així va poder reconstruir una vida sobresaltada d'esdeveniments sorprenents, que ara ha plasmat a la seva obra més ambiciosa i brillant. El dret a somiar ens brinda la possibilitat d'abocar-nos a aquesta vida tumultuosa, en què s'entrellacen moltes altres vides afluents que componen un enlluernador mapa de tota una època. Perquè El dret a somiar no és tan sols una biografia d'Ana María Martínez Sagi; és la biografia del mal i atrafegat segle XX espanyol.