El gran salto

La majoria de la gent només sap de mi que vaig guanyar dos ors i una plata olímpiques a gimnàstica i que em van treure una medalla mundial per un porro, però molt pocs saben el preu que vaig pagar per la glòria i tot el que vaig patir abans i després de la meva retirada. Desconeixen que per construir el Gervasio Deferr campió olímpic vaig haver de convertir-me en un killer i tancar al soterrani Gervi, el meu altre jo; que quan em vaig baixar de la palestra, l'alcohol va inundar la meva vida fins que vaig demanar ajuda per no ofegar-me definitivament; que molts només veuen les medalles, però no la persona que pateix com qualsevol i que està sotmesa a la pressió de jugar-ho a tot o res en un minut cada quatre anys. I que, després de vint-i-cinc anys dedicant-me en cos i ànima a la gimnàstica, vaig haver de començar de zero, com tants altres companys d'esports minoritaris. Gairebé deu anys després de baixar del podi vaig trobar el meu lloc al món i ho vaig fer a La Mina, un dels barris més estigmatitzats d'Espanya. Exorcitzat el fantasma del suïcidi i havent fet les paus amb mi mateix i amb la gent que realment m'importava, la gimnàstica em va tornar l'equilibri perdut. Aquí estic, sense filtres ni edulcorants, aquesta és la meva veritat.