El huerto de una holgazana

Un jardí, un hort posen el nostre cor al futur. Confiats, esperem que les nostres cures despleguin al llenç de la terra el paisatge que hem somiat, anhelat, planejat, el nostre verger de felicitat, flors i fruits. Cedint a un desig antic, el de viure al camp, i gràcies a una finca abandonada a Toscana, Pia Pera aconsegueix deixar enrere les inquietuds de la metròpolis i aprendre a treballar la terra, cultivar-se, omplir el rebost de verdures i serenitat. En arribar a la finca, es descobreix "sumament analfabeta", la seva única experiència eren els testos als ampits oa les terrasses de les cases de ciutat. La terra oberta es presenta davant seu com una gran incògnita. El jardí és un lloc de contemplació, joc i experimentació lliure, allà és més fàcil desprendre's de tot el que estem condicionats a desitjar però que mai no ha servit per fer-nos feliços. En aquest sentit, és un paradís, l'Edèn, territori de despreocupació i innocència. L'hort és diferent: amb ell aconseguim certa autonomia i revertim un rumb que està destruint el nostre planeta; però reclama molt més, un coneixement profund de les plantes, les seves exigències. Treball i cura a canvi d'aliment i energia. L'hort mateix es converteix en sever mestre, desvetlla de manera despietada derrotes i fracassos i, just per això, ensenya a afrontar-los. En aquesta obra, Pia Pera presta especial atenció a aquest dur mentor, es torna el seu humil aprenent. Amb tot, per a ella, indòmita, culta i curiosa, hort i jardí formen una unitat. Excepcionalment dotada per a l'harmonia té una ambició: conciliar-los.