El mito de la Inteligencia Artificial

Els messies del futur insisteixen a afirmar que la Intel·ligència Artificial aviat eclipsarà les capacitats de les ments humanes amb més talent. Segons ells, no queda cap esperança, ja que l'avenç de les màquines superintel·ligents és imparable. Però la realitat és que ni estem en el camí cap al desenvolupament de màquines intel·ligents ni tan sols sabem on es podria trobar aquest camí. Erik Larson és un científic i investigador pioner en el processament del llenguatge natural, a més a més d'empresari tecnològic que treballa a l'avantguarda de la IA. En aquest llibre ens acompanya en un recorregut pel panorama actual d'aquest àmbit per demostrar que estem realment lluny de la superintel·ligència i què caldria per arribar-hi. Des d'Alan Turing, els entusiastes de la intel·ligència artificial han caigut en el profund error d'equiparar-la amb la intel·ligència humana. Però la IA treballa amb el raonament inductiu, processant conjunts de dades per predir resultats, mentre que els humans no correlacionem conjunts de dades: fem conjectures a partir de la informació del context i de lexperiència. No tenim ni idea de com programar aquest tipus de raonament basat en la intuïció, conegut com a raonament abductiu. El veritable problema és que l'exageració al voltant de la IA no és només mala ciència, sinó que també és dolenta per a la ciència. La cultura de la innovació floreix quan explora allò desconegut, no quan exagera les virtuts de les tecnologies existents. La IA inductiva continuarà millorant en la realització de tasques específiques, però si volem assolir un progrés real, hem de començar per apreciar plenament l'única intel·ligència veritable que coneixem: la nostra.