El poder en escena

Les imatges generades pel poder utilitzen determinats motius visuals sota els quals s'oculta una suma de protocols interessats que els proporciona el seu sentit autèntic. Davant d'aquesta constatació, els quaranta capítols i les dues addendes que conformen El poder en escena responen a la necessitat d'exercir de rastrejadors d'aquestes icones de l'esfera pública per desxifrar així la naturalesa d'aquestes imatges que semblen rutinàries i espontànies, i davant les quals no solem interrogar-nos. Només fent-ho i aturar-nos en cada motiu per nomenar-ho, ja es fa un pas decisiu per reconèixer el seu biaix ideològic. Aquests motius visuals es generen des del camp de la política, potser els més notoris per la voluntat propagandística; des de l'economia, sempre basats en l'ocultació del poder real; del poder judicial, un altre àmbit on l'opacitat és una norma; dels cossos policials, que construeixen motius d'objectivitat aparent; o d'alguns rituals socials que es repeteixen de manera insistent i enigmàtica. El fet d'aprofundir en els orígens iconogràfics de cada motiu -al cinema, la pintura, la fotografia o l'arquitectura i les ramificacions posteriors- ens permet qüestionar les formes visuals que els diferents àmbits de poder utilitzen per autorepresentar-se. I alhora serveix per preguntar-nos per la gènesi i evolució d'aquestes formes, donar testimoni de la seva falsa transparència i tornar així una mirada crítica i irònica davant del poder que les genera.