Envoltura, historia y síncope

18 de juliol de 1936, Bayona. Després de conèixer la notícia de l'alçament, Antonia Mercé i Luque, ballarina i bailaora espanyola sobrenomenada l'Argentina, en fatídica sintonia amb la Segona República, pateix un síncope i mor. Té 46 anys. Es fa fallida la història i es fa fallida l'artista. Isabel de Naverán persegueix, en estret diàleg amb les imatges, el ressò d'aquest cop, una convulsió individual que conté, de forma representativa i simbòlica, el dolor col·lectiu que s'apropava i que ha ressonat, en diferents moments i de maneres diferents, a través d'altres artistes, alguns tan aparentment allunyats com els japonesos Kazuo Ohno, que va necessitar recuperar la dansa cinquanta anys després d'haver-la vist ballar, Takao Kawaguchi, la bailaora Rocío Molina o l'escriptora Gertrude Stein.