Estar aquí es espléndido

"Ja no sóc Modersohn i tampoc ja sóc Paula Becker. Sóc Jo, i espero ser cada vegada més Jo", va escriure la pintora Paula Modersohn-Becker al poeta Rainer Maria Rilke en una carta el febrer del 1906. Al llindar del segle XX, l?artista ho va apostar tot per ser "algú". I es va convertir en la més audaç innovadora, desafiant segles de representació del cos femení i de la vida domèstica a l'art. Abans d'ella, cap pintora s'havia retratat nua, ni embarassada, ni havia representat mares nues amb els nadons, donant el pit. A mesura que el seu art evoluciona, Paula es debat entre París i casa seva a la colònia d'artistes de Worpswede, al nord d'Alemanya. A París es pot concentrar en la seva feina, anar a exposicions i conèixer artistes com Rodin i Monet. Però Alemanya és casa seva, on viu el seu marit, el pintor Otto Modersohn. Exigent, obstinada i encertada pel que fa al seu art, també era alegre, divertida i sensual; estava plena de vida i, per tant, igualment de dubtes i incoherències, d'intrèpids salts cap endavant o d'inesperats passos enrere. Li encantaven l'arròs amb llet, la compota de poma, passejar per la llana, Cézanne, banyar-se al mar, estar despullada al sol, preferia llegir a guanyar-se la vida i adorava París. No li agradava estar casada. Potser volia ser mare; sobre aquest punt, els seus diaris i cartes són ambigus. Tot i que va morir als trenta-un anys, uns dies després de donar a llum, la seva vida va ser una celebració, una breu i intensa celebració.