Fonología española

Convençut defensor i impulsor de les teories estructuralistes, particularment del funcionalisme, Emilio Alarcos Llorach es va proposar aplicar aquests postulats a l'estudi de la llengua espanyola. La primera obra fruit d'aquesta concepció metodològica va ser la Fonologia espanyola, llibre pioner que es va erigir en un dels primers tractats fonològics europeus a posar en pràctica les propostes del Cercle Lingüístic de Praga. Des de la seva aparició, aquest sòlid manual fonològic ha esdevingut un llibre de referència de transcendental importància tant en l'àmbit de la llengua espanyola com en el pla internacional de la lingüística. Fonologia espanyola divideix el camp d'estudi en dues grans seccions: una primera, general, on es presenten els principis d'aquesta disciplina, subdividida en dos apartats, la fonologia sincrònica i la diacrònica; i una segona, on s'estableix una rigorosa descripció fonològica de l'espanyol actual complementada per una àmplia perspectiva diacrònica que va des del llatí vulgar fins als nostres dies.