Infancia & juventud

Així comença: "De petit vaig conèixer l'olor de la mort". I així (lògicament) acaba: "Continuarà...". Al mig, quatre-centes pàgines de memòries l'etiquetatge frontal de les quals hauria d'advertir: altes en emoció, aguldíssimes en cultura pop, refinades, bestials, amoroses, explícites. Fito Páez va passar la tancada pandèmica recordant i escrivint, repassant i polint episodis, ajustant comptes i desarreglant tota la resta, en un exercici d'introspecció al qual la paraula "prodigiós" li queda pintada. De la infància rosarina narrada en un tràveling virtuós a l'apogeu de la seva joventut amb la bogeria de L'amor després de l'amor, el recorregut és, com els millors camins, llarg i sinuós. Infinitat d'escenaris, noms, llocs, anècdotes, homenatges, viatges, borratxeres... i la tragèdia i l'amor marcant el ritme d'un relat que sembla rapsòdia: una suma de parts que fa aquest llibre de memòries una llarga cançó perfecta.