La fuga de dios

La fugida de déu és un llibre audaç, clar i incisiu. Una cerca de punts de contacte entre el pensament científic i les tradicions sapiencials de l'antiguitat. Arnau examina amb brillantor alguns dels dogmes de la ciència de manera amena i convincent, qüestionant certs supòsits de la ciència oficial i obrint vies cap a una nova ciència en què l'univers no sigui una màquina constituïda per matèria morta, l'evolució un procés cec i mecànic, o la consciència una mera activitat física del cervell. Tot mostrant, en definitiva, que sense aquests dogmes la ciència seria més lliure i creativa. Per què sembla que la ciència i l'esperit no s'entenen? Quins problemes planteja un món dominat per la tècnica? És possible abandonar les formes de vida deshumanitzades a què aboca la globalització? La ciència moderna tem allò immaterial, però no sempre va ser així. L'hegemonia de la Ciència en majúscula, justificada en un mètode científic tot terreny i universal, és falsa. Aquest llibre pretén reconduir les ciències en abstracte a la xarxa on es produeixen les pràctiques científiques, on hi ha en joc incomptables factors extracientífics, des de l'ambició personal als interessos financers o la dominació geopolítica. Amb això busca allò impossible: la convivència harmoniosa entre diferents maneres de la veritat. Un afany quimèric, però en filosofia, com se sap, fracassar no és perdre.