La soledad del ser

El 1892 Elizabeth Cady Stanton, sufragista, abolicionista i pionera en la lluita pels drets de les dones, va escriure un discurs de profund calat feminista i existencialista en què defensava la plena autonomia de les dones basant-se precisament en la incommensurable i radical solitud de tots els éssers humans. Negar a les dones una bona preparació i un ple desenvolupament de les seves facultats seria atemptar contra la meitat de la humanitat, estant com tots estem condemnats i obligats a dependre dels nostres propis recursos davant dels envits de la vida. De manera senzilla i incontestable, Stanton va oferir arguments demolidors a favor de la independència i la llibertat femenines. Aquest memorable discurs, que unia de manera tan bella com suggerent la urgència política i la fondària filosòfica, portava per títol La solitud de l'ésser i ja és història en majúscules del feminisme nord-americà.