La última tarde de Paquirri

Dimecres 26 de setembre de 1984, un espadat de la ramaderia de Sayalero i Bandrés, de nom Avispado, feria mortalment Paquirri a la plaça de toros de Pozoblanco. Va ser intervingut d'urgència a la infermeria de la plaça i immediatament traslladat a Còrdova. Però mai no va arribar. A l'Hospital Militar ja hi va ingressar cadàver. Aquella agafada va ser un terratrèmol a l'Espanya de l'època. Quelcom fora del comú. L'ona expansiva de la notícia va provocar una commoció desconeguda a l'àmbit de la festa i, per extensió, a la societat d'aquell temps, ja que al reconegut lideratge de Paquirri a l'escalafó taurí se li sumava la seva enorme popularitat i carisma. La seva grandesa com a torero és i serà inimitable. Aquest llibre reflecteix el que va passar aquella tarda des d'una altra perspectiva. Retrata l'Espanya dels anys vuitanta, posterior a la transició, amb l'emergència de la cultura popular nascuda de la nova democràcia amb els nous ídols i les icones, i un art netament espanyol: el taurí. Paquirri ens va donar una lliçó de vida. Si quan ens passés una cosa greu, penséssim en com va afrontar aquella situació, podríem minimitzar-ho tot. A ell li havia destrossat un toro, i amb tota tranquil·litat, lluitava. Sense queixar-se. Sense xiscles. Sense donar-se per vençut. Va afrontar el moment final amb una dignitat exemplar, com un autèntic heroi.