Las chicas al frente

A principis de la dècada dels noranta, un popular locutor de ràdio reaccionari va encunyar el terme "feminazi" i un estudi va detectar que les joves tendien a començar a odiar-se a si mateixes durant l'adolescència. Va ser un moment difícil per ser una noia i créixer amb promeses d'igualtat de drets que no tenien res a veure amb la realitat. Les taxes d'agressió sexual van assolir nivells rècord; l'assetjament sexual era molt comú a les universitats, els nois continuarien sent nois i les noies encara havien de vigilar com es vestien i per on caminaven. Va ser suficient perquè una volgués cridar. El Riot Grrrl es va convertir en el centre d'atenció el 1991: un moviment intransigent de ties emprenyades que no tenien paciència per al sexisme ni estómac per a la doble moral ni intenció de quedar-se callades. Bandes incendiàries de punk com Bikini Kill -liderada per la profètica Kathleen Hanna-, Bratmobile o Heavens to Betsy van fer córrer la veu. Desenes de riot grrrls van publicar fanzines, van fundar col·lectius locals i van organitzar convencions, i el moviment es va estendre des dels seus orígens a Washington D.C. i Olympia fins a l'Oest Mitjà, Canadà, Europa i més enllà. Les noies al capdavant és la història del moviment Riot Grrrl: una crònica lírica en clau punk d'un grup de dones joves extraordinàries que van assolir la majoria d'edat emprenyades, col·lectivament i públicament. En una època en què els Estats Units pensaven que el feminisme era mort, una generació de noies escandaloses es va alçar per demostrar que tots estaven equivocats.