Las frías noches de infancia

Com una estrella fugaç. Com un meteor destiu. Breu, incandescent, intensa i encegadora va ser la vida de Tezer Özlü. També la seva obra, que ben aviat es va convertir en literatura de culte per a tota una generació, amb una prosa que resplendeix, atrapa i emociona. A partir dels divuit anys, escapant d'una infància i una joventut en què es va sentir captiva, aquesta dona lliure, assetjada per la bogeria, enamorada de la vida i dels homes, va viure a París, Ancara, Istanbul, Berlín i Zuric , on va morir de càncer. Desplaçaments centellejants que seguien l'estela dels capricis, les lectures, els amors o la necessitat incessant d'emancipació i descobriment. Una ombra, però, amenaça tots els seus instants, l'alegria del sol, del mar, dels primers petons i les primeres aventures. Diagnosticada maniacodepressiva, és internada en diverses ocasions i sotmesa a tractaments d'electroshock i neurolèptics. Una altra resplendor, aquesta electricitat que travessa el cap, i contra el qual tantes vegades es va rebel·lar...