Los armarios vacíos

Com començar de nou després d'una pèrdua? I del desengany? Com recompondre la identitat fallta, les esperances i els anhels sufocats, prescrits, lligats a un altre, a una altra existència? A la seva vida, Dora Rosário ha d'enfrontar-se de forma radical a aquestes preguntes en dues ocasions. Aquesta és la seva història, però no només: gràcies a l'enlluernador virtuosisme de Maria Judite de Carvalho, a la seva gran precisió, senzillesa i contenció, accedim a una intimitat universal, a la consciència atemporal de tantes i tantes dones, familiars, properes, però gairebé esvaïdes i menyspreades. Una història que ens arriba després de la recuperació d'aquesta imponent escriptora la recent publicació de la qual en anglès ha provocat una onada de reconeixement als Estats Units. Durant deu anys, Dora plora la mort del seu marit. Dora, la vídua d'etern dol; Dora, el temps del qual transcorre entre ombres; Dora, devota guardiana de la memòria del seu marit. I també: Dora, al llindar de la pobresa, ja que quan Duarte va morir les va deixar a ella ia Lisa, la filla de tots dos, en la indigència, obligades a dependre dels amics i de la senyora Ana -la indomable i excèntrica sogra que ens procurarà més d'un riure-, fins que per fi, desorientat i sense cap experiència, troba el seu primer treball. En aquest entorn, per sort, la Lisa sembla convertir-se en una adolescent elegant, enginyosa i completament despreocupada. A la nit de la festa del seu dissetè aniversari, però, la senyora Ana revelarà a la seva nora un secret devastador sobre Duarte que transformarà per sempre les seves vides.