Malas mujeres

Des de l'aparició dels primers mites, el que és universal ha estat la narració dels homes, aquesta visió masculina que va dibuixar els uns i els altres, ens va dir com havíem de ser -pures, dòcils, amoroses- i previ al món de les males dones, ja fossin venjatives gorgones, cruels madrastres, problemàtiques Pandores o Evas incautes que van carregar amb la culpa del nostre destí. En la seva personalíssima versió, Maria Hesse fa una volta de rosca a aquestes princeses passives, bruixes perverses, males mares, femmes fatals, boges passionals i secundàries perfectes, i, de Madame Bovary a Sarah Connor, de Joana "la Boja" a Yoko Ono , d'Helena de Troia a Monica Lewinsky, de Medusa a Zahara o Nevenka, reivindica la necessitat de trobar altres referents, noves lectures de la Història i inspiració per ser simplement dones al món en què vivim.