Música de un pozo azul

Bergen, al començament de segle XX. Quan l'estiu arriba a la seva fi, Herdis, una nena d'uns deu anys, assisteix a la fi de què fins llavors havia estat el seu món: els seus pares es divorcien a el temps que esclata la Primera Guerra Mundial. Els ressons del conflicte arriben a les orelles a través de les converses dels adults: por, avarícia, ressentiment social, i aviat, a Rússia, una revolució ... Enfrontada a l'estrèpit del món adult, cruel i ple de mentides i pretensions, Herdis, somiadora i solitària, es protegeix en la penombra i busca la seva pròpia música. La naturalesa fulgurant, una melodia que sorgeix dels elements més inesperats, un llibre en blanc per escriure els seus poemes i la seva nova bicicleta seran la seva única companyia autèntica. Amb una saviesa plena de delicadesa i una precisió captivadora, Torborg Nedreaas ens ofereix una prodigiosa simfonia, poètica i reveladora. A el ritme dels diversos moviments -andantes, scherzos, adagis: Nedreaas els coneix bé, ja que aquesta novel·la és en gran mesura autobiogràfica- passen moltes coses i cap. Doncs en aquest llibre, com va escriure Walt Whitman, "el palpable és al seu lloc / i l'impalpable també": tot el que el cor de Herdis, la seva veu o les seves mans no arriben a expressar el faran els seus sentits, excepcionalment oberts a la harmonia de la naturalesa, que li procura un goig gairebé insuportable. Sens dubte, a l'extraordinari li agrada la solitud.