Nunca delante de los criados

Frank Victor Dawes, fill d'una criada que, com tantes altres, va començar a servir a l'edat de tretze anys, va voler investigar, en ple apogeu de la sèrie Amunt i avall a la televisió britànica, les raons de l'ostensible disminució del número de persones empleades en aquest sector al Regne Unit (del gairebé milió i mig fins a la Primera Guerra Mundial als menys de cent mil d'aquell moment). Per això va publicar el 1972 un anunci al Daily Telegraph en què sol·licitava a qualsevol que hagués treballat com a personal domèstic que li enviés cartes en què expliqués les seves vivències. La resposta va ser tan aclaparadora que va donar lloc al fascinant recorregut que proposa Mai davant dels criats, un retrat del treball domèstic al llarg de cent anys a partir dels testimonis dels seus protagonistes: donzelles, majordoms, institutrius, cuineres, lacais i també alguns ocupadors. Els records que es desgranen en aquest llibre són tràgics, còmics, evocadors, ridículs i, de vegades, cruels, i conformen una història social decisiva que corrobora la idea que des de sempre se'ls ha tingut per treballadors i fins i tot éssers humans de segona.