Razón de Estado y cultura política en la monarquía de los Austrias

A l'educació dels prínceps es va destinar una part molt rellevant dels tractats sobre política publicats als regnes hispànics durant l'època dels Àustries. S'hi van bolcar les principals aportacions de la teoria política espanyola dels segles XVI i XVII, sense haver d'esperar les formulacions maquiavèl·liques, bodinianes o boterianes. Van donar forma la cultura política hispànica de la Modernitat conjuntant teoria i pragmàtica del poder, providencialisme, virtut política i realisme. Van conformar mitjançant potents tòpics retòrics, juntament amb les obres historiogràfiques, les arts visuals i el teatre, un relat dinàstic i un discurs sobre l'exercici moralitzat del govern que va servir per a les fases expansives sota la rúbrica de conservació i augment de la monarquia, i per declinació en forma de restauració d'Espanya. Van trobar a la raó d'Estat un mecanisme millor que el subterfugi de la dissimulació per explicar les prerrogatives exorbitants que requeria el govern de regnes amb una extensió geogràfica descomunal i una complexitat institucional notable en una monarquia composta amb un sistema polisinodial. I ho van fer, moltes vegades de la ploma d'extraordinaris pensadors, per oferir solucions netament pròpies a problemes d'un món inestable en competència incessant per l'hegemonia continental.