¡Santiago y cierra, España!

Aquesta història comença a les albors del segle XIII després de la victòria dels regnes cristians sobre els musulmans a la batalla de les Navas de Tolosa, al crit de "Santiago i tanca, Espanya!". Van guanyar els cristians. Van guanyar els espanyols. La batalla de Las Navas ho va canviar tot. O més precisament: ho va culminar tot. El més important: l'amenaça musulmana va desaparèixer per sempre de l'occident d'Europa. Ja mai més hi hauria una Espanya móra. Al sud només queda el regne nassarita de Granada, últim vestigi de l'Espanya islàmica, de vegades vassall de Castella, altres vegades en rebel·lia, aviat sumit a les seves pròpies querelles internes. L'horitzó dels regnes espanyols va canviar de color: Castella es va veure embolicada amb innombrables conflictes interiors, Aragó va començar a obrir-se a la Mediterrània. Però, per sota del que semblaven vides separades, es va començar a consolidar una melodia comuna: els regnes d'Espanya caminaven inexorablement cap a la unitat.