Sonidos del mundo

Aquest llibre és la crònica sonora del viatger. Durant anys, l'autor s'ha mogut pel món amb un micròfon a la mà, a l'escolta. Sentides, es podria dir. Des d'aquest particular "punt de vista", els paisatges, tant els naturals com els culturals, expliquen un relat diferent. A la terra es parlen centenars d'idiomes, es convoca a la pregària de mil maneres, cada cultura canta i riu a la seva manera. Als paisatges culturals, el so dibuixa els perfils de l'horitzó. Al cor metàl·lic de les campanes hi ha el perfil sonor de les ciutats; en les crides a la pregària des de tota mena de minarets, les ondulacions dels paisatges desèrtics; a les trompes dels lamel·les, la profunditat de les valls de l'Himàlaia. A la natura, per altra banda, no hi ha dos llocs que sonen amb la mateixa banda sonora, ni dos dies en què es repeteixi el mateix concert. Ningú sap com n'és de gran un volcà fins que pot mesurar el volum dels seus estampits. Ni quants són els habitants de la selva fins que escolta les veus que arriben des dels límits de l'horitzó sonor, més enllà dels arbres. Per a qui viatja amb l'oïda el crepitar dels amfibis i els insectes a la sabana africana, el lament de les hienes o els grunyits dels hipopòtams són el preàmbul a la propagació dels rugits del lleó; el crit d'alerta del sambar a la jungla, l'avís que precedeix la trucada del tigre. El silenci, el teló de fons contra el qual es compon la música de la biodiversitat. No hi ha límits per a aquesta banda sonora en què la vida a la terra es compta a si mateixa amb les seves pròpies veus.