Sortze berri bat

Parlar de violència obstètrica no és nou. Això no vol dir, però, que sigui una cosa acceptada, ni compartida, ni sense espines. Les variables culturals, econòmiques i estructurals construeixen la violència obstètrica; Parlem dels maltractaments que donen a la dona o al nen els professionals del sistema sanitari durant l'embaràs, el part i el postpart, i que provoca conseqüències físiques i psicològiques. Encaixa bé, per tant, dins del patriarcat. Els professionals sanitaris sovint, però no sempre, es preocupen pel millor interès del pacient. De vegades, indueixen el part perquè volen acabar la jornada laboral el més aviat possible; o perquè cal buidar la sala de part; o s'ha programat una cesària per tenir el cap de setmana lliure. Intervenen, sabent que això no és el millor per a la dona, que posen en segon lloc les seves necessitats. La majoria de vegades, no se n'adonen, repeteixen el que han après: no donen tota la informació a la dona, o decideixen en nom seu. No sempre passa, és clar, i no tothom es comporta igual; però el problema és estructural, del propi sistema. Després d'una succinta introducció al concepte, Estixu Fernandez ha rebut els testimonis de diverses dones, tan dolces com agudes, que donar paraules, veu i cos a la violència obstètrica no és només una cura, sinó el primer pas per acabar-hi.