Subcampeón

Amb dinou anys, Zuhaitz Gurrutxaga va complir el somni de la seva vida: debutar amb la Reial Societat a Primera Divisió. La perla del planter guipuscoana va captivar els aficionats i la premsa, però va començar a sentir cada vegada més pressió: "Tenia molta por de fallar al camp. Vaig arribar a odiar el futbol per tot el que em feia patir". Una nit d'estiu se li va volar el cap i va creure que s'havia tornat boig per sempre. No tenia paraules per anomenar el que li passava, no gosava explicar-ho a ningú, i als terrenys de joc intentava dissimular-ho com podia. El mateix dia que Gurrutxaga es va proclamar subcampió de Lliga amb la Reial, la seva mare es va espantar tant amb el comportament que va buscar una psicòloga a l'atzar i el va portar a la consulta. Gurrutxaga va anar caient per equips de Primera, Segona, Segona B i Tercera, mentre lluitava contra l'ansietat, la depressió i un greu trastorn obsessiu-compulsiu. El més curiós és que mai no va perdre l'humor. Quan va penjar les botes, va pujar als escenaris dels teatres per explicar els budells del futbol professional, les seves pròpies batalletes, els seus desastres esportius i sexuals, els seus variats i rocambolescos fracassos, en monòlegs molt divertits. Gràcies al seu radical i tendre sentit de l'humor, es va reconciliar amb el futbol i amb ell mateix.