Víctima de la piedad

"Va començar a anomenar-la així en la seva angoixa, Antígona, perquè innocent suportava la història; perquè, havent nascut per a l'amor, l'estava devorant la pietat". Així va descriure María Zambrano a la seva estimada germana Araceli quan va poder retrobar-s'hi després de finalitzar la Segona Guerra Mundial. La bella i dissortada Araceli Zambrano havia sobreviscut al París ocupat havent de suportar les vexacions de la Gestapo i la dramàtica experiència de la detenció i extradició a l'Espanya franquista del seu company sentimental, Manuel Muñoz (exdirector general de Seguretat de la República, afusellat a Madrid el desembre de 1942). Pocs anys abans, Araceli Zambrano ja havia patit la tragèdia de la Guerra Civil i la ruptura del seu matrimoni amb el seu enyorat Carlos Díez, metge i militant comunista, que, després del seu posterior exili a l'URSS ia Mèxic, acabaria suïcidant-se a Veneçuela a 1952. Les entrecreuades vides d'Araceli i María Zambrano, Manuel Muñoz i Carlos Díez conformen la trama d'aquesta novel·la que, suportada en dades històriques, s'endinsa a l'interior dels personatges per rescatar, de manera confessional, les veus íntimes d'unes víctimes les esperances fallides del qual es van convertir en deliris.