Vivir

Un jove rep una trucada i escolta unes paraules tan anhelades com temudes: "Tenim un òrgan per a vostè". Hauria aquest cop sotmetre a el trasplantament? Decidit, agafa la seva maleta i una ambulància el porta a l'Hospital Charité de Berlín. Amb un humor, una tendresa i una profunditat desenfadada, Wagner comparteix els dies i les nits, que es converteixen en mesos i estacions, que passa a l'hospital. És la seva història i, com no, també la dels seus companys d'habitació. Estirat al llit, aquesta nau espacial en la qual viatja a través dels seus records i els seus somnis, assisteix a l'inusitat desfilada d'aquells amb qui comparteix la vida diària, les seves inquietuds i les seves confessions: un comerciant de begudes amb una amant secreta o carnisser libanès que va perdre a dos germans a la guerra. Mentre escolta, també ell recupera el seu propi passat, i la seva introspecció es veu interrompuda constantment per preguntes universals i íntimes: què vol dir estar en el món? Per qui val la pena viure? Qui va morir perquè ell pogués seguir viu, tot i que sigui ja com algú diferent? Un torrent de pensaments, il·lusions i pors (i de vegades un impuls irrefrenable a la rebel·lió) que, en el nostre univers hiperpragmàtic i hiperrevolucionat, tot just deixem aflorar. Però el protagonista d'aquest llibre té "tot el temps de món", un temps que sovint transcorre amb l'única companyia d'un arbre, el seu arbre, que, impertorbable i alhora canviant, el saluda des del jardí cada matí. Com ha destacat la crítica internacional, David Wagner, amb una prosa impecable, és un dels pocs autors que saben alliberar la "corrent de consciència" d'una manera tan intel·ligent, commovedor i honest.