1716

El 2015 es compliren tres-cents anys de la conquesta borbònica de Mallorca i Eivissa. Aquests foren els dos darrers territoris hispànics ocupats per les tropes de Felip V en el curs de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya. A mesura que els territoris de l’antiga Corona d’Aragó eren ocupats per les forces borbòniques, s’engegava un procés polític que modificava substancialment el dret públic dels regnes d’Aragó, València i Mallorca, i del Principat de Catalunya. Així, el 1715 suposava no sols el final d’una guerra que havia estat internacional i espanyola, sinó també el final d’un sistema polític basat en el principi de multa regna, unum rex.
El canvi fou de tal magnitud que la data de 1716 mereixia una reflexió des de l’antic regne de Mallorca, però no exclusivament sobre el que passà amb les institucions regnícoles de Mallorca. Calia una anàlisi coordinada del que suposaren els canvis juridicopolítics a escala global de l’antiga Monarquia Hispànica i de com l’experiència de Mallorca i Eivissa s’incrustava dins la dinàmica general.